Arantza

Arantza Labuena

Vaig néixer i visc a Barcelona.

Sóc artista multidisciplinar, directora i creadoraescènica, ballarina i mare d'un adolescent.

Fundadora i directora de Labuena Compañía, amb qui he creat les peces Osos en el agua, recolzada per l’OSIC, La dona del sac, A placer i el projecte escènic comunitari La Bugada, en el qual es revisen els rols de gènere des d'una perspectiva feminista i en 2020 va rebre la nominació als Premis de la Dansa de Catalunya.

Primers passos en les Arts Escèniques

Estic cursant el Grau en Belles arts a la UB, soc Diplomada en Magisteri, especialitzada en Educació Especial, Postgraduada en Migració i minories i Màster en Dansa Moviment Teràpia i tinc una filologia a mitges que no sé si algun dia reprendré.

Em vaig formar en dansa i teatre amb coreògrafs i mestres d'àmbit nacional i internacional traçant un itinerari propi. Ballo i invento històries des dels 5 anys.

Treballo com a intèrpret des del 2007 i ho he fet, sobretot, en projectes propis i amb artistes com Jordi Cortés, Constanza Brnzic, Susam Kempster o Meagan O’Shea.

Com a assessora escènica i dramaturga, he acompanyat artistes i companyies com Les Impuxibles, Reinaldo Ribeiro, Colectivo Lamajara, Las Dueñas del Balón o Prostíbulo Poético.

Des de 1996 he treballat en nombrosos projectes on la dansa i la pedagogia han estat una eina bàsica d'inclusió social; Labranza Kids, Sudansa, Tots Dansen, Nats nus i Apropa Cultura són alguns exemples.

He impartit cursos regulars i tallers intensius de dansa i escriptura a La Sala Becket de Barcelona, La Visiva, La Caldera, El Timbal. He dirigit grups nombrosos (de més de 100 educadores socials, d'adolescents, de dones en situació d'exclusió social,...), les he fet ballar, escriure i fins i tot a alguns, pensar.

Arantza

Col·laboracions editorials i dramaturgia

En 2019, junt amb la coreògrafa Vero Cendoya, em van fer l’encàrrec de la codirecció artística i la dramatúrgia de la producció Órdago a la Grande, peça accessible i inclusiva estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la III Edició del Festival Simbiótic, i el mateix any em van encarregar també la Direcció Artística de l'Acte Inaugural del Memorial de la Presó de dones de Les Corts, junt el Departament de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona, La Caldera Les Corts i La Taula de Dones de Les Corts.

Al 2021 vaig comissariar i vaig dirigir l'exposició audiovisual Un Castell Propi, instal·lada a l'antiga Capella del Castell de Montjuïc, fruit de la recerca de la peça Kiri Island, peça site specific al Castell de Montjuïc que vaig crear i va dirigir dins del marc del Festival Grec de Barcelona. Els textos per un Castell propi formen una obra escrita per sí mateixa.

Del text a la escena

En els últims anys he col·laborat amb el recull de textos per l'editorial Dos bigotes, Otras flores, i al Poemari num.8 del Prostíbulo Poético. Estic escrivint el text teatral per la peça escènica Solo para machos, diàleg escènic per dos intèrprets.

Enguany he realitzat la dramatúrgia de l'artista brasiler Reinaldo Ribeiro per a la peça I’m not a influencer (Swarzenegger exterminó mi futuro), i per a Monstres, el duo de dansa per a tots els públics de la companyia Las dueñas del balón.

Al maig d'aquest mateix any, presentaré el meu primer llibre Besar en caso de emergencia, peça textual encarregada i escrita especialment per a la commemoració del 1oè Aniversari del Danseu Festival, festival de dansa i arts del moviment en context rural.

Actualment mantinc una correspondència artística amb la fotògrafa i ballarina Nora Baylach basada en textos i fotografies autobiogràfiques. I treballo en el duo de música i dansa BraVa. Rabo de TorA que s'estrenarà el proper desembre a l'Arts Santa Mònica juntament amb la músic pluriinstrumentista Marina Tomàs Amado.

Filosofia creativa: Més enllà de l'art

A l'hora d'enfrontar-me al treball creatiu el faig posant focus en aquells temes que em preocupen i m'interpel·len. Solen ser temes relacionats amb la convivència, amb la diferència de classes, amb els drets humans i ho faig sempre des d'una perspectiva feminista.

El missatge està el centre de la meva creació. És el meu motor creatiu. Allò que vull dir, allò del què vull parlar és, alhora, allò que traça el procés creatiu: marca quins llibres llegir, quines exposicions o països visitar, quins grups humans entrevistar i sobretot, quin llenguatge artístic utilitzar.

Malgrat venir d'una formació en dansa, el meu llenguatge expressiu és eclèctic: puc utilitzar la música en directe, els audiovisuals, el text i fins i tot una instal·lació expositiva.

Ressalto la possibilitat crítica i política que em brinda l'escena examinant com vivim i imaginant i exposant altres maneres de viure.