És una instal·lació expositiva en la qual Labuena convida a Nora Baylach, com a fotògrafa, a Iker Nafta com a creatiu i a Igor Losada com a maquillador i perruquer, per omplir el Castell de Montjuïc amb totes les possibles dones que podrien viure avui, ahir i demà. El resultat: 6 personatges atemporals, encarnats per l'artista, textos extrets dels seus diaris ficticis i una instal·lació de vídeo que corona l'exposició. Colibrí Studio i Hiruki Studio van acompanyar el procés artístic en una segona fase i van liderar la implementació de l'espai expositiu.
Quantes dones van viure al Castell de Montjuïc abans de ser conquistat per les tropes de Franco? I després? Quines eren les seves ocupacions? Quin era el seu rang? Com eren considerades per la gent que vivia al castell? I les que estaven fora? Com eren considerades socialment? El Castell de Montjuic va estar habitat per homes, majoritàriament soldats, quina relació tenien amb aquestes dones? Realment hi havia dones vivint al Castell de Montjuïc?
Sota aquestes preguntes, el Castell de Montjuïc es va omplir amb totes les possibles dones que podrien habitar-lo avui, ahir i demà, amb una atemporalitat expressament buscada, encarnades per l'artista multidisciplinària Arantza Labuena.
La dona sagnant, impura. La dona forta, perillosa.
La dona embarassada, objecte reproductiu. La dona que no és dona, invisible. La dona silenciada, necessària.
La dona per ser dona, mutilada.
La peça es va ubicar en un espai dessacralitzat per l'església catòlica i tornat a sacralitzar per l'artista, ple d'iconografia totalment pagana; convertit en un espai de culte i veneració a través no només de la imatge, sinó amb objectes, textos, una llum que ens recordarà a la penombra de les espelmes i 6 personatges totalment atemporals.
Totes les imatges estan acompanyades per un extracte dels diaris ficticis d'aquests personatges.
