No és que sigui un elogi a la lentitud.
O potser sí.
Però ens movem lentament.
A tauler.
I és que allà on estem tot és molt dens.
És pesat i espès.
La Llum és preuada i el Temps s'ha aturat.
De fet, com a fora. Però dins ho notem més.
Ens movem lentament, junts i escoltant exhaustivament.
I és en la màxima escolta on trobem la unió.
La nostra i la del Tot.
